Benvingut a Cornellà

El nou fossar

Ara, ja en ple segle XXI els catalans necessitem nou anhels; el país ha perdut el rumb i cal redreçar-ho. El fossar; el símbol de la derrota de la llibertat, de l'esperança i la justicia de molts catalans i catalanes que van lluitar quedarà enrrere, en l'oblit.

Ara, en ple segle XXI el nou patriota català és Normand Foster i el nou fossar el Camp Nou. La bandera catalana serà a la façana principal i ens recordarà quin és el rumb per seguir, com si de la novel.la 1984 es tractés, el "Gran Hermano" ens vigilarà al passar pel camp portem una samarreta de Eto'o que va nèixer a la capital d'Osona i que 200 anys ençà hagués sigut un famòs i valent bandoler que ara reclama que li parlin en una llengua forastera perquè no entèn la pròpia.

Foster, clar cognom català, que prové del llati i ara en l'idioma dels 6.300.000 catalans és fusta farà un nou mite del catalanisme, ja quedarà enrrere la illa de la Discòrdia en ple Passeig de Gràcia i el Palau de la Música.

Dissortadament ens trobem en un país de bojos, en un país que mai podrà ser lliure perquè si avui és fes una nova retallada del Tribunal Constitucional demà, els diaris més catalans de tots parlarien de'n Messi i companyia. Dessiteixo, vull un país lliure, un país normal, un país a on és pugui separar política i esport.

Així és com vull el meu país...

I vosaltres...?

Una gran lliço, uns volen parlar català d'altres ja en parlen

Fa poc el davanter Thierry Herny fitxava pel F.C Barcelona. A la seva arribada va parlar en català una petita frase que de ben segur els cadells del senyor Laporta li haurien fet repetir "x" vegades abans de saltar a la gespa de la que serà, a partir del inici de la nova temporada, la seva casa. La noticia sortia en portada en molts diaris, que curiosament, escriuen i pensen en la "lengua del imperio".

Doncs això, mentre uns prometen apendre la llengua del país d'altres ja la parlen. La parlen, practiquen i a més a més salven la plaça d'un equip català a la lliga femenina de bàsquet (sí, sí, aquell esport que juga el Messi)

Les dades objectives són les següents: El UB Barça, l'equip de l'universitat de Barcelona femení de bàsquet, no trobava patrocinador i per tant no podia pagar els 26.000 euros que costa l'inscripció a la lliga femenina a màxim nivell a l'Estat espanyol, potser estaven més pendents d'altres coses.

El RCD Espanyol va negociar amb el Olesa el seu patrocini per tal de continuar mantenint un equip català a la màxima categoria i tot ha sortir bé, així doncs podrem gaudir del nivell de les nostres noies jugant a bàsquet gràcies a un equip feixista, que dels 28.000 socis que té tots voten a la falange espanyola.

Esquerra, una aposta que encara hauria de ser més valenta

Llegeixo i miro els diaris que "riuen" dissimuladament d'Esquerra. Miro els resultats a la ciutat de Barcelona i penso que generalment no són tant dolents com podriem imaginar, l'increment d'Esquerra les passades eleccions municipals i ara baixar un regidor és per mi un síntome de que el projecte d'Esquerra per la ciutat de Barcelona cada cop és fa més sòlid. Però, després de la visió general a la ciutat de Barcelona toca fer reflexió als diferents districtes a on els resultats no han estat ni molt menys els esperats. Al meu districte, Sant Andreu, Esquerra només ha tret un conseller i tot i ser la última força política em guanyat terreny a IC-V. I aquesta és una tònica general a aquestes eleccions a la capital catalana, si els resultats a Esquerra segons un sector de la militància no és per tirar coets els de IC-V (el nostre rival directe i els que suposadament ens robava el vot jove) no són ni molt menys el que esperaven, els hi hem robat el vot o potser és que els joves i per tant el seu vot aquestes eleccions no s'han mobilitzat.

Ara ja sortint de Barcelona m'agradaria parar un moment a una ciutat veïna, l'Hospitalet. El nostre regidor, el regidor de les JERC i d'Esquerra és va quedar sense una representació al consistori tot i que en principi el missatge d'Esquerra era anar a per dos regidors a la ciutat del Llobregat. Des de aquests petit espai, que no sé ni molt menys qui el llegirà i si algú ho farà vull felicitar publicament a Eduard Suàrez per la bona feina feta durants aquests 3 anys en els que va ser el recanvi de Anna Simó, ha estat un imparable treballador d'Esquerra i les JERC però sobretot de la ciutat veïna denunciant el caciquisme del PSOE i de Celestino Corbacho, fent mocions i presentat alternatives viables.

Ara si, ja més fora de Barcelona m'agradaria plantejar una pregunta. Per què les CUP s'han apoderat del terreny d'Esquerra a certs pobles i viles del Principat? En primer lloc pel discurs d'Esquerra en el que cada cop el tema de parlar obertament de la independència dels Països Catalans no s'ha vist tant com en la Candidatura d'Unitat Popular, tot i que des de Esquerra s'ha fet enfàsi en les candidatures que s'han presentat als Països Catalans. En segon lloc a la pregunta opino que cert vot jove ha estat il.lusionat per part d'aquests projecte de l'esquerra independentista. Desitjo molta sort a les CUP per ser una força independentista però això ha de ser un toc per a Esquerra per plantejar-se que ha passat en aquests partit per tal els vots independentistes se'n vagin a una altre part i preparar el discurs des de aqui.

Només dir que ens queden encara 4 anys per preparar la feina, per lluitar i treballar a tots els pobles dels Països Catalans i sinó ara quan?

Vota esquerra, vota la teva citutat

Ja queden poques hores, d'aqui a 48 hores el resultat de la feina feta per tots i totes aquests últims dies és sabrà. Una feina feta principalment des de la il.lusió i el treball d'un grup de gent anònima amb ganes de canviar la nostra ciutat i els nostres barris. Som, com diria aquella canço d'Obrint Pas, la pedra en la barricada, la resistència al domini metropolità dels qui ja fa 28 anys que governen Barcelona i monopolitzen la seva perifèria sota la consigna d'un socialisme fals i "light".

En les properes hores haureu de pensar el vostre vot, el destí per la vostra ciutat, vila, poble o districte. Des de Esquerra tenim les ganes de lluitar per uns ideals dels quals ens sentim hereus, la il.lusió de governar a molts pobles i ciutats, no només del principat, sinó d'arreu dels Països Catalans, i no només la il.lusió sinó el deure de governar per a tots i per a totes les ciutadanes.

A Barcelona em aconseguit activar les polítiques de joventut amb un regidor de les JERC, en Xavier Florensa, em aconseguit fer un seguiment a les polítiques de dona amb la Pilar Vallugera, em fet que al casc àntic de Gràcia sigui un territori totalment peatonal, pels ciutadans i ciutadanes de la vila de Gràcia i de la resta de la ciutat amb en Ricard Martínez al capdavant del projecte. Barcelona és una gran ciutat al servei de tot el món, és una oferta turística mundial, la gent no només vé a Barcelona pels messos d'estiu sinó tot l'any, Barcelona és la capital del món i així ho confirmen les grans fires que s'han fet aquests darrers anys, com la del 3G, i tot això pel treball i l'esforç d'Esquerra i de'n Jordi Portabella, l'alcaldable d'Esquerra a la ciutat de Barcelona i l'encarregat de la promoció econòmica de la ciutat i del turisme.

Això i més és el que hem fet a Barcelona.

Volem idees, debats, perquè aixó és la política, volem que la ciutadania ens digui que funciona i que no ho fa per tal de millorar cada racó de cada un dels barris de Barcelona. Utilitza'ns, utilitza'ns no només ara, sinó cada dia dels propers 4 anys de legislatura per tal de fer una Barcelona més justa socialment, una Barcelona que pugui ser una capital potent pels Països Catalans, una Barcelona que sigui cada dia més teva.

Salvador Sostres, quines ganes de vomitar

El columnista de l´Avui, Salvador Sostres, va afirmar, el passat 16 de maig al seu bloc, que "l´Espanyol deu la seva existència a la misèria moral del franquisme, a tots els que, a Catalunya, no s´atreveixen a ser del Madrid o volen ser d´una cosa més propera i, així, tenen l´Espanyol". Sostres afirmava que "escric aquest article a les 6 de la tarda del dia de la final de la UEFA, i, per tant, sense saber-ne el resultat", tot i que això no li va impedir afirmar que "a Glasgow, no hi havia ni una sola senyera". "Guanyi o perdi, l´Espanyol i ser de l´Espanyol ha quedat avui molt clar què és: l´Espanyol és un avió que no existeix", defensava el columnista, a més de criticar el comportament dels afeccionats ´pericos´ que no es van poder desplaçar a Glasgow després de ser estafats. "És tan summament patètic l´espectacle de tota aquella gent ahir a l´aeroport, tan ridícul que, de sobte, un avió no existeixi, que cal tornar a dir que ser de l´Espanyol no és una afició sinó un estat de l´esperit. Les entrades s´han venut amb penes i treballs, total eren 13.000, quina misèria no vendre-les en 2 hores"


Aprofitarem doncs els blocs per contestar a aquests gran personatge que sembla que l'única manera de continuar treballant i escribint és possar a parir a tothom...

La misèria moral del franquisme no és només un equip de fútbol, cert és que part dels aficcionats del RCD Espanyol s'indetifiquen amb la política ultradretana espanyola però potser cal recordar al senyor Sostres que no tot sempre és del mateix color, sinó expliquim que fa el senyor Piqué al Barça o Zapatero? Potser és que són els seus amics oi?

Sumament patètic? jo potser diria sumament ordenat i organtizat...senyor Sostres informís de com va anar la recollida d'entrada (per ordre d'antiguitat en el carnet de soci) i potser recomani el sistema pel seu estimat club.

Pel tema referent a les senyeres abans de veure el partit...a vegades la gent s'equivoca.

A tot això el més important. Tal dia vaig dir que aquests personatge no tenia cap dret a carregar-se la feina que molta gent fa en un partit polític per titllar-nos de fills de puta, senyor, la meva mare vota esquerra. I avui dic que aquesta persona no té cap dret a carregar-se la feina que fem molts al camp, de la por que alguns passen per culpa dels aficcionats feixistes. Sostres; potser algun dia hauràs de treure el teu telèfon a les guies perquè la gent no t'increpin...alguns pericos ja ho hem fet, per la nostra dissort i de ben segur per la teva alegria.

Somiant amb Europa

Fa una setmana la por d'enfrentar-nos contra un dels millors equips d'Europa, el Benfica, era ben poca. Confiavem en les nostres possibilitats de tornar a aquell 1988 a on la UEFA i la sort ens van donar l'esquena.

El passat dijous al estadi tot eren somriures per acabar amb l'ala sota el cap, vam deixar passar un 3 - 0 a un 3 - 2.

Aquests dijous curiosament farà un any de la gran final de la copa del rei a Madrid, un gran partit que ens va donar la possibilitat d'estar a Europa aquests any, un gran partit que l'hem de repetir.

Quan soni el xiulet començaran els 90 minuts més lents de la meva vida i de la vida de molts dels pericos, sortirem a guanyar a un estadi més que díficil.

Recuperarem l'esperit d'aquell 88 (any on per cert jo vaig nèixer) La Uefa ens deu algua cosa i ja és hora de cobrar-la

Endavant Màgic Espanyol!