El bloc de n'Isaac Farré

Benvingut a Cornellà

2008-02-22T20:24:00.001+01:00

El nou fossar

2007-09-29T12:35:00.000+02:00

Ara, ja en ple segle XXI els catalans necessitem nou anhels; el país ha perdut el rumb i cal redreçar-ho. El fossar; el símbol de la derrota de la llibertat, de l'esperança i la justicia de molts catalans i catalanes que van lluitar quedarà enrrere, en l'oblit.

Ara, en ple segle XXI el nou patriota català és Normand Foster i el nou fossar el Camp Nou. La bandera catalana serà a la façana principal i ens recordarà quin és el rumb per seguir, com si de la novel.la 1984 es tractés, el "Gran Hermano" ens vigilarà al passar pel camp portem una samarreta de Eto'o que va nèixer a la capital d'Osona i que 200 anys ençà hagués sigut un famòs i valent bandoler que ara reclama que li parlin en una llengua forastera perquè no entèn la pròpia.

Foster, clar cognom català, que prové del llati i ara en l'idioma dels 6.300.000 catalans és fusta farà un nou mite del catalanisme, ja quedarà enrrere la illa de la Discòrdia en ple Passeig de Gràcia i el Palau de la Música.

Dissortadament ens trobem en un país de bojos, en un país que mai podrà ser lliure perquè si avui és fes una nova retallada del Tribunal Constitucional demà, els diaris més catalans de tots parlarien de'n Messi i companyia. Dessiteixo, vull un país lliure, un país normal, un país a on és pugui separar política i esport.

Així és com vull el meu país...

I vosaltres...?

Una gran lliço, uns volen parlar català d'altres ja en parlen

2007-07-04T16:54:00.000+02:00

Fa poc el davanter Thierry Herny fitxava pel F.C Barcelona. A la seva arribada va parlar en català una petita frase que de ben segur els cadells del senyor Laporta li haurien fet repetir "x" vegades abans de saltar a la gespa de la que serà, a partir del inici de la nova temporada, la seva casa. La noticia sortia en portada en molts diaris, que curiosament, escriuen i pensen en la "lengua del imperio".

Doncs això, mentre uns prometen apendre la llengua del país d'altres ja la parlen. La parlen, practiquen i a més a més salven la plaça d'un equip català a la lliga femenina de bàsquet (sí, sí, aquell esport que juga el Messi)

Les dades objectives són les següents: El UB Barça, l'equip de l'universitat de Barcelona femení de bàsquet, no trobava patrocinador i per tant no podia pagar els 26.000 euros que costa l'inscripció a la lliga femenina a màxim nivell a l'Estat espanyol, potser estaven més pendents d'altres coses.

El RCD Espanyol va negociar amb el Olesa el seu patrocini per tal de continuar mantenint un equip català a la màxima categoria i tot ha sortir bé, així doncs podrem gaudir del nivell de les nostres noies jugant a bàsquet gràcies a un equip feixista, que dels 28.000 socis que té tots voten a la falange espanyola.

Esquerra, una aposta que encara hauria de ser més valenta

2007-05-29T15:12:00.000+02:00

Llegeixo i miro els diaris que "riuen" dissimuladament d'Esquerra. Miro els resultats a la ciutat de Barcelona i penso que generalment no són tant dolents com podriem imaginar, l'increment d'Esquerra les passades eleccions municipals i ara baixar un regidor és per mi un síntome de que el projecte d'Esquerra per la ciutat de Barcelona cada cop és fa més sòlid. Però, després de la visió general a la ciutat de Barcelona toca fer reflexió als diferents districtes a on els resultats no han estat ni molt menys els esperats. Al meu districte, Sant Andreu, Esquerra només ha tret un conseller i tot i ser la última força política em guanyat terreny a IC-V. I aquesta és una tònica general a aquestes eleccions a la capital catalana, si els resultats a Esquerra segons un sector de la militància no és per tirar coets els de IC-V (el nostre rival directe i els que suposadament ens robava el vot jove) no són ni molt menys el que esperaven, els hi hem robat el vot o potser és que els joves i per tant el seu vot aquestes eleccions no s'han mobilitzat.

Ara ja sortint de Barcelona m'agradaria parar un moment a una ciutat veïna, l'Hospitalet. El nostre regidor, el regidor de les JERC i d'Esquerra és va quedar sense una representació al consistori tot i que en principi el missatge d'Esquerra era anar a per dos regidors a la ciutat del Llobregat. Des de aquests petit espai, que no sé ni molt menys qui el llegirà i si algú ho farà vull felicitar publicament a Eduard Suàrez per la bona feina feta durants aquests 3 anys en els que va ser el recanvi de Anna Simó, ha estat un imparable treballador d'Esquerra i les JERC però sobretot de la ciutat veïna denunciant el caciquisme del PSOE i de Celestino Corbacho, fent mocions i presentat alternatives viables.

Ara si, ja més fora de Barcelona m'agradaria plantejar una pregunta. Per què les CUP s'han apoderat del terreny d'Esquerra a certs pobles i viles del Principat? En primer lloc pel discurs d'Esquerra en el que cada cop el tema de parlar obertament de la independència dels Països Catalans no s'ha vist tant com en la Candidatura d'Unitat Popular, tot i que des de Esquerra s'ha fet enfàsi en les candidatures que s'han presentat als Països Catalans. En segon lloc a la pregunta opino que cert vot jove ha estat il.lusionat per part d'aquests projecte de l'esquerra independentista. Desitjo molta sort a les CUP per ser una força independentista però això ha de ser un toc per a Esquerra per plantejar-se que ha passat en aquests partit per tal els vots independentistes se'n vagin a una altre part i preparar el discurs des de aqui.

Només dir que ens queden encara 4 anys per preparar la feina, per lluitar i treballar a tots els pobles dels Països Catalans i sinó ara quan?

Vota esquerra, vota la teva citutat

2007-05-25T22:33:00.000+02:00

Ja queden poques hores, d'aqui a 48 hores el resultat de la feina feta per tots i totes aquests últims dies és sabrà. Una feina feta principalment des de la il.lusió i el treball d'un grup de gent anònima amb ganes de canviar la nostra ciutat i els nostres barris. Som, com diria aquella canço d'Obrint Pas, la pedra en la barricada, la resistència al domini metropolità dels qui ja fa 28 anys que governen Barcelona i monopolitzen la seva perifèria sota la consigna d'un socialisme fals i "light".

En les properes hores haureu de pensar el vostre vot, el destí per la vostra ciutat, vila, poble o districte. Des de Esquerra tenim les ganes de lluitar per uns ideals dels quals ens sentim hereus, la il.lusió de governar a molts pobles i ciutats, no només del principat, sinó d'arreu dels Països Catalans, i no només la il.lusió sinó el deure de governar per a tots i per a totes les ciutadanes.

A Barcelona em aconseguit activar les polítiques de joventut amb un regidor de les JERC, en Xavier Florensa, em aconseguit fer un seguiment a les polítiques de dona amb la Pilar Vallugera, em fet que al casc àntic de Gràcia sigui un territori totalment peatonal, pels ciutadans i ciutadanes de la vila de Gràcia i de la resta de la ciutat amb en Ricard Martínez al capdavant del projecte. Barcelona és una gran ciutat al servei de tot el món, és una oferta turística mundial, la gent no només vé a Barcelona pels messos d'estiu sinó tot l'any, Barcelona és la capital del món i així ho confirmen les grans fires que s'han fet aquests darrers anys, com la del 3G, i tot això pel treball i l'esforç d'Esquerra i de'n Jordi Portabella, l'alcaldable d'Esquerra a la ciutat de Barcelona i l'encarregat de la promoció econòmica de la ciutat i del turisme.

Això i més és el que hem fet a Barcelona.

Volem idees, debats, perquè aixó és la política, volem que la ciutadania ens digui que funciona i que no ho fa per tal de millorar cada racó de cada un dels barris de Barcelona. Utilitza'ns, utilitza'ns no només ara, sinó cada dia dels propers 4 anys de legislatura per tal de fer una Barcelona més justa socialment, una Barcelona que pugui ser una capital potent pels Països Catalans, una Barcelona que sigui cada dia més teva.

Salvador Sostres, quines ganes de vomitar

2007-05-23T03:05:00.000+02:00

El columnista de l´Avui, Salvador Sostres, va afirmar, el passat 16 de maig al seu bloc, que "l´Espanyol deu la seva existència a la misèria moral del franquisme, a tots els que, a Catalunya, no s´atreveixen a ser del Madrid o volen ser d´una cosa més propera i, així, tenen l´Espanyol". Sostres afirmava que "escric aquest article a les 6 de la tarda del dia de la final de la UEFA, i, per tant, sense saber-ne el resultat", tot i que això no li va impedir afirmar que "a Glasgow, no hi havia ni una sola senyera". "Guanyi o perdi, l´Espanyol i ser de l´Espanyol ha quedat avui molt clar què és: l´Espanyol és un avió que no existeix", defensava el columnista, a més de criticar el comportament dels afeccionats ´pericos´ que no es van poder desplaçar a Glasgow després de ser estafats. "És tan summament patètic l´espectacle de tota aquella gent ahir a l´aeroport, tan ridícul que, de sobte, un avió no existeixi, que cal tornar a dir que ser de l´Espanyol no és una afició sinó un estat de l´esperit. Les entrades s´han venut amb penes i treballs, total eren 13.000, quina misèria no vendre-les en 2 hores"

Aprofitarem doncs els blocs per contestar a aquests gran personatge que sembla que l'única manera de continuar treballant i escribint és possar a parir a tothom...

La misèria moral del franquisme no és només un equip de fútbol, cert és que part dels aficcionats del RCD Espanyol s'indetifiquen amb la política ultradretana espanyola però potser cal recordar al senyor Sostres que no tot sempre és del mateix color, sinó expliquim que fa el senyor Piqué al Barça o Zapatero? Potser és que són els seus amics oi?

Sumament patètic? jo potser diria sumament ordenat i organtizat...senyor Sostres informís de com va anar la recollida d'entrada (per ordre d'antiguitat en el carnet de soci) i potser recomani el sistema pel seu estimat club.

Pel tema referent a les senyeres abans de veure el partit...a vegades la gent s'equivoca.

A tot això el més important. Tal dia vaig dir que aquests personatge no tenia cap dret a carregar-se la feina que molta gent fa en un partit polític per titllar-nos de fills de puta, senyor, la meva mare vota esquerra. I avui dic que aquesta persona no té cap dret a carregar-se la feina que fem molts al camp, de la por que alguns passen per culpa dels aficcionats feixistes. Sostres; potser algun dia hauràs de treure el teu telèfon a les guies perquè la gent no t'increpin...alguns pericos ja ho hem fet, per la nostra dissort i de ben segur per la teva alegria.

Somiant amb Europa

2007-04-10T14:00:00.000+02:00

Fa una setmana la por d'enfrentar-nos contra un dels millors equips d'Europa, el Benfica, era ben poca. Confiavem en les nostres possibilitats de tornar a aquell 1988 a on la UEFA i la sort ens van donar l'esquena.

El passat dijous al estadi tot eren somriures per acabar amb l'ala sota el cap, vam deixar passar un 3 - 0 a un 3 - 2.

Aquests dijous curiosament farà un any de la gran final de la copa del rei a Madrid, un gran partit que ens va donar la possibilitat d'estar a Europa aquests any, un gran partit que l'hem de repetir.

Quan soni el xiulet començaran els 90 minuts més lents de la meva vida i de la vida de molts dels pericos, sortirem a guanyar a un estadi més que díficil.

Recuperarem l'esperit d'aquell 88 (any on per cert jo vaig nèixer) La Uefa ens deu algua cosa i ja és hora de cobrar-la

Endavant Màgic Espanyol!

Patriotisme Fingit

2007-03-15T02:40:00.000+01:00

Per seguir el fil d'aquests article cal remontar-se a una època si més no díficil d'entendre. En situem a la Guerra Civil espanyola (1936-1939). No fa falta que faci cap classe d'història, de ben segur que hi ha gent que encara en sap més que jo, que en part no és gaire díficil.

M'agradaria també intentar girar la truita. La gent d'aquests país esta molt capficada en intentar barrejar política i fútbol, i jo crec que dessisteixo. Potser que els hi fem cas i ho fem.

La meva àvia em deia de petit una frase que ara recordo amb gràcia.
Un català qualsevol és del Espanyol
Un català malparit és del Reial Madrid

Recordo amb més gràcia que llàstima de viure en un país així. En un país a on encara no som lliures i la nostra màxima preocupació és el resultat del Barça mentre que a Madrid ens volen retallar l'Estatut.

Potser, deia abans, més val barrejar política i fútbol.

Al 1937, un mes més tard que Barcelona fou atacada per les tropes feixistes el FC Barcelona se'n va anar a Mèxic a fer una gira que va durar massa. Al acabar la guerra el FC Barcelona tenia a les seves butxaques 15.000 dòlars més a un banc de París mentre el poble català lluitava per l'alliberació del país.

Quin gran patriotisme fingit.

No viure d'esquena al riu

2007-01-17T00:21:00.000+01:00

Al districte de Sant Andreu tenim un espai que sovint resta oblidat a la memòria dels ciutadans i ciutadanes i dels dirigents. És un espai natural del qual sempre se’n ha intentat viure d’esquenes, com si no existís o fos ja problema de la ciutat veïna, Santa Coloma.

El cert és que el riu existeix i no només per inaugurar places i treure uns quants vots pel PSC sinó també pot arribar a ser un espai pel barri.

La idea de dur a terme alguna agenda d’activitats al riu Besos per a grans i petits, que –tal i com va fer des de la Taula de Joves de Sant Andreu- és facilités als esplais i els caus la dinamització d’activitats en el riu, entre d’altres, pot arribar a ser una eina per a donar a conèixer a la societat que tenim un altre espai natural a Barcelona.

També cal continuar treballant en l'impuls que esta agafant el projecte rius al Districte de Sant Andreu. Un projecte que permet "adoptar" un espai del riu per a tal de formar al jovent en el medi ambient i de pas arribar a conscienciar de la importància de la conservació dels espais naturals a la ciutat.

Hauríem d’aconseguir l’interès dels veïns i veïnes més propers a la zona, de la societat en general i el compromís dels polítics. El compromís per a donar vitalitat a un espai que resta oblidat en la memòria de molta gent.

El comerç del barri, Sant Andreu del Palomar planta cara.

2006-12-25T18:01:00.000+01:00

En aquests dies que tothom, dissortadament, compra com a boixos o boges he anat escrivint aquest "article".

Sant Andreu, és un dels barris a on els eixos comercials són el hepicentre de l'activitat econòmica del barri tot i tenir nombroses dificultats. En primer lloc l'eix comercial de Sant Andreu esta envoltat de dos grans centres comercials, "la maquinista" i "l'heron city".

El compromís per a la conservació del nostre comerç, d'un comerç de barri, és una aposta que des de Esquerra sempre s'ha tingut com a prioritat en el model econòmic de la ciutat. Des de l'entrada d'Esquerra al govern de la ciutat no s'han donat cap mena de permisos per a obres de grans superficies (la última va esser la construcció d'un centre comercial a Plaça Espanya, a on esta l'àntiga plaça de braus que haurà de conservar la seva estructura original) i s'han portat polítiques reals i aplicables per afavorir un comerç de barri, un comerç que consolidi a Barcelona en la punta de llança de l'econòmia Europea, d'un model de ciutat cada cop més nordica.

Per un casal de barri, una aposta valenta

2006-12-16T17:04:00.001+01:00

El districte de Sant Andreu, a Barcelona, pateix nombroses transformacions urbanístiques (Sagrera, Can Fabra…) i amb el que tot això pot arribar a significar pel nostre territori. Amb les transformacions del barri de la Sagrera el gran canvi econòmic la zona és quelcom més que probable… a Can Fabra no volem un altre Sagrera, volem un canvi social.

Volem una infrastructura pel barri de Sant Andreu del Palomar.

Fa ja temps (i per això em vull disculpar) van trucar a casa meva (al meu email) un grup de persones que van crear un bloc (http://www.peruncasaldebarri.blogspot.com/) i em van demanar que publiques al meu bloc informació sobre ells…

Fem una aposta decidida pel casal de barri al nou espai de la Fabra i Coats…i guanyarem tots, i guanyarem totes.

Salut!

Superem la constitució, Autoderminació!

2006-11-29T01:57:00.000+01:00

Ja queda menys, com cada dia 6 de Desembre sembla que els pobles que patim la repressió del imperialisme espanyol haguéssim de donar gràcies per una constitució que no ens representa i que mai ho podrà fer.

Als Països Catalans aquesta constitució és una presó, una barrera a les nostres aspiracions nacionals com a poble. Aspirem a ser una nació més del món, a poder construir una societat molt més justa, a poder cantar el nostre himne en qualsevol part del món i no ser reconeguts per ser un poble oprimit sinó pel nostre anhel de llibertat i justícia social.

No podem entendre l’autodeterminació nacional sense una millora social, una millora necessària per a que tots les persones del món puguin viure cada dia una mica millor.

La revolució per algun lloc hauria de començar...i si comences a casa nostra?

Superem la constitució, Autodeterminació!

La zona 30

2006-11-28T01:22:00.000+01:00

Vivim a una gran ciutat a on la convivència entre les persones podria ser molt més difícil del que sobtadament ja ho és. El barri de Sant Andreu des de fa uns mesos, principis de Setembre, s’està experimentant (en el bon sentit de la paraula) amb la anomenada zona 30.

Aquesta consisteix en marcar un perímetre, principalment casc antics dels diferents barris de la ciutat, a on la velocitat no pugui ser superior a 30 km/h.

Com a persona que viu a Sant Andreu (primer ítem) i com usuari de moto (segon ítem) penso que la mesura és suficientment bona si es pot calcular el seu radi d’acció d'una manera lògica i real, sense caure en victimismes de cap tipus.

La zona 30 podria ser útil per a diferents punts de la ciutat, és més, recentment s'esta estudiant la seva aplicació al casc antic i a diferents barris de la ciutat però el problema rau quan l'anhelada pau viària sovint té unes víctimes molt clares, els usuaris i usuaries de qualsevol tipus de transport amb motor.

Hauriem de fer una mica de pedagògia, tothom hauria de ser conscient que com a vianants també ens hi hauriem d'implicar a possar el nostre granet de sorra.

Poder conviure a la via pública en el referent a mobilitat no és només un problema de velocitat, no és nomes limitar la velocitat a 30 km/h, sinó ser conscients de que també i en la igual mesura que em poden arribar a multar per anar a 35 km/h per Sant Andreu és pugui arribar a sancionar a la gent que creua el carrer en vermell possant en perill la seva vida i també la meva.

L'autoritat moral

2006-11-22T12:30:00.000+01:00

L’altre dia em vaig quedar sorprès per les paraules d’Artur Mas en les quals deia que Montilla no tenia cap capacitat moral per governar. Bé, deixant de banda les persones implicades en aquesta disputa per obtenir o preservar la seva moralitat i per tant la seva autoritat moral em vaig emocionar al veure que tots aquells pobles que creien en religions (pobres d’ells) s’havien equivocat durant segles, anys i panys!

Senyors, ha nascut una nova religió, Artur Mas decideix qui té capacitat moral o no, et castiga sinó la tens segons uns criteris poc respectables, però bé, no era això la religió?

Manifest de la Marxa Educativa de les associacions i federacions educatives de Barcelona

2006-11-13T20:16:00.000+01:00

+ RECONEIXEMENT, + FINANÇAMENT, + ESPAIS

Manifest

En el marc del Dia Universal dels Drets de la Infància, les Associacions i Federacions educatives de Barcelona ens unim en la Marxa Educativa amb l´objectiu de reivindicar el paper que tenim els agrupaments escoltes, centres d´esplai i moviments infantils i juvenils en la construcció de la vertebració social de la ciutat. A Barcelona som prop de 20.000 persones entre educadors i educadores voluntaris, infants i joves, mares i pares, agrupades en gairebé 200 entitats, les quals treballem pel desenvolupament i la construcció d´una societat més democràtica.

La infància i la joventut són etapes molt importants en la formació de la persona. És en el si de les nostres entitats on s´ofereix a infants i joves l´espai de convivència necessari per tal que puguin créixer i desenvolupar-se com a persones autònomes, conscients, responsables i compromeses amb el seu entorn.

Entenem l´associacionisme educatiu com una eina complementària en el conjunt d´agents educatius, tots ells necessaris per ajudar infants i joves a fer front als reptes i canvis socials. Cal un treball conjunt en l´àmbit de l´educació on existeixi coordinació entre els diferents ens educatius. És per això que cal fomentar l´educació no formal donant-li el valor que es mereix, garantint el bon funcionament de les entitats i el reconeixement de la tasca educativa que des de fa cent anys duem a terme a la nostra ciutat: una tasca de gran valor social que fomenta la participació.

Les entitats que conformem l´associacionisme educatiu de la ciutat prenem el compromís i la voluntat de desenvolupar un treball constant en l´educació d´infants i joves. Per facilitar i garantir la qualitat de la tasca que fem és necessari un major reconeixement i una millora dels recursos econòmics i d´espais.

Per aquest compromís que tenim vers el treball de l´educació a la ciutat, les entitats que formem l´associacionisme educatiu demanem a l´Ajuntament de Barcelona i a la resta d´administracions i institucions:
reconeixement: Cal augmentar el reconeixement de les entitats d´educació en el lleure tant per la tasca educativa que desenvolupem, com pel treball en valors, el foment de la participació i el desenvolupament d´una democràcia activa. El reconeixement que demanem passa per poder participar activament en la definició de les polítiques educatives de les quals som objecte directe, així com pel reconeixement d´una societat que valori la tasca educativa que duem a terme els monitors i monitores, els i les caps escoltes, els animadors i animadores... Volem una formació gratuïta i continuada; obtenir avantatges en l´ús de transports públics i en l´accés a espais culturals, que es promogui constantment l´associacionisme educatiu, etc.
finançament: Cal garantir el finançament públic de les entitats mitjançant l´augment dels recursos econòmics que s´hi destinen, sobretot des dels districtes. Alhora, és del tot indispensable reduir les gestions i facilitar la burocràcia que han de realitzar les entitats. Cal ampliar i millorar l´atorgament de beques a infants i joves, no només per a l´estiu sinó també per a la resta de l´activitat anual.
espais: Cal millorar i dignificar els espais en els quals les entitats desenvolupem la nostra activitat educativa. Aquests han d´estar adaptats a les nostres necessitats garantint la diversitat de sales necessària, l´existència d´espais oberts, la flexibilitat horària i la llibertat d´accés.

També sol·licitem, a partir d´un diàleg continuat que permeti garantir la qualitat de la nostra tasca educativa, un pacte per a l´ús d´espais públics municipals que afavoreixi l´accés a les escoles i l´ús de la resta d´equipaments.

Finalment, és necessari que els mitjans de comunicació de la ciutat es facin ressò de les activitats que duem a terme des de l´associacionisme educatiu, ja sigui mitjançant la publicació de notícies en les quals siguem protagonistes, com mantenint espais regulars en els quals puguem donar a conèixer les diferents propostes i activitats que realitzem i per visualitzar així una joventut compromesa i participativa.

La força d'un sentiment

2006-11-09T21:59:00.000+01:00

Aquest títol el vaig emprar farà ja bastant de temps, la jornada era complicada, i finalment ens vam salvar. Qui més qui menys pot endevinar que parlo de futbol. Ahir al Lluís Companys vam tornar a viure una nit de por, de ràbia, de prepotència. Allà les 8 del vespres ja rondava per l’estadi, em trobo a un company i estem parlant fins 2/4 de 9, només queda uns 15 minuts. Ens diem adéu segurs de la victòria. Aquest potser va ser el nostre primer error seguit d’unes errades tàctiques bestials, sinó que algú m’expliqui com el campió de copa pot perdre davant un 2n B.

El Rayo a jugar millor, i aquest és un fet preocupant. No obro aquest “post” per demanar la dimissió ni criticar a cap jugador sinó tot el contrari. Tenim l’equip que tenim i n’hem de lluitar fins al final. A on és aquella gent que va omplir amb 30.000 pericos el Bernabeu cantant campions, on és aquella grada que es va mobilitzar en l’últim partit de lliga, guanyant a l’últim minut.

No caiguem en el pessimisme, més bé podríem caure en la reflexió. Una temporada més, amb tu.

Apendre dels errors.

2006-11-07T14:00:00.000+01:00

No hi ha cap altre manera d’aprendre que cometent errors. Amb aquesta afirmació tant clara i directa començo aquest escrit. Sincerament, algú coneix cap govern que mai s’equivoqui? Si és així, a mi m’agradaria saber la llista completa, simplement per admirar els seus sistemes polítics, però si hi ha quelcom que tothom fa en aquesta vida, per a bé més que per a malament, es equivocar-se. L’art de cometre errors tal i com l’anomenen diversos autors també és l’art d’aprendre, i en aquest cas l’art d’aprendre a fer política.

El problema clau del tripartit no són els errors que han s’han fet, ni molt menys, sinó la poca capacitat per a vendre el producte ben fet i el “morbo” que té per a la premsa generalment espanyola que els errors del tripartit siguin gràcies a un partit que és considera obertament independentista i república a un Estat centralista i clarament monàrquic, potser retrograda.

Ara hi tenim una altre oportunitat, és una oportunitat per a fer continuar amb polítiques socials que ERC va començar i una prova d’això és que tot sembla indicar que continuarem amb la conselleria de Benestar i Familia per aplicar aquestes veritables polítiques socials.

Així doncs, deixem de criticar que el president sigui un català nascut fora, un home que porta des de els 3 anys vivint a la nostra societat, que només va alimentat per arguments pobres d’un partit que va pactar rebaixes històriques, que va condemnar tan nacionalment com socialment al poble de Catalunya. Perquè, pensem-hi...quina condemna és més gran, un pacte tripartit o un pacte d’una rebaixa vergonyosa d’una llei marc a Catalunya com és l’Estatut?

Els grans catalans

2006-11-06T21:41:00.000+01:00

Avui m’he aixecat com cada dia, no hi havia res d’especial. El cafè amb llet un croissant i com sempre amb presses per arribar d’hora a classe mentre havia de suportar l’embús de torn. Sabeu què… ha nascut un nou partit, un partit independentista de debò, un partit que li agradaria tenir la seu a Madrid i no la té, un partit que el seu únic argument és pensar i no dir que ara tindrem un president no nascut a Catalunya tot i que des de els 3 anys hi viu, un partit que fa 1.000.000 de DVD i que quan parla de la visita d’en Carod a la Catalunya Nord parla del sud de França…quin gran partit tant català ell amb els seus Mas, i Ferrers, i Durans i Lleides…que catalans.

Sembla que ara ja ningú se'n recordi d'aquell pacte que ens va deixar un estatut prim, tot per poder, i ara tampoc el tenen, gràcies a déu la generalitat no esta en mans d'un partit que la seva gran acció catalanista i independentista era anar amb una banderola de Catalunya al cotxe oficial a Madrid per pactar una rebaixa històrica, una gran derrota.

També, no sé si us havieu fixat però el dia de les eleccions per la nit no vaig veure cap tipus d'estelada al hotel de CyU...que extrany...

Salut!

Can Mamella, el futur valent del barri

2006-10-31T22:28:00.000+01:00

Sant Andreu del Palomar, barri dins del districte de Sant Andreu a Barcelona, era un barri a on la revolució industrial i el seguit de canvis socials, econòmics i urbanístics que aquesta va comportar al nostre poble. L’empresa britànica Coats Fabra S.A va ser l’embrió del que més endavant, més concretament cap el 1896 és va anomenar societat Coats & Clark, la firma més important del tèxtil britànic en aquell moment. En aquest context el nostre poble pateix canvis molt importants, la fàbrica donava de menjar a gran part del poble, d’aquí ve doncs el nom de Can Mamella.

Després d’anys de treball, la fàbrica es va aturar i els terrenys que ocupava abans a les afores de Barcelona ara estan al bell mig de Sant Andreu i per tant és un bon espai per a construir serveis públics. Des de les associacions del districte de Sant Andreu treballarem en el espai de participació que els ens públics han creat, i trobem positiu que les entitats juvenils hi tinguem un paper important en aquest procés participatiu.

Agraïts per poder treballar en el procés participatiu, ara hi toca treballar-hi. Tindrem les nostres lluites amb l’administració però des del meu punt de vista, que en definitiva es tot el meu bloc, els equipaments públics que s’hi construeixin en el terreny de la fàbrica haurien de tornar a ser “Can Mamella”, aquest espai hauria d’aportar dinamisme, ser un espai de creació i participació, hauria de ser el centre de la vida cultural de Sant Andreu.

jo

2006-10-23T22:55:00.000+02:00

Un referent, Lluís Companys

2006-10-15T23:14:00.000+02:00

De tots és coneguda la figura del president Companys. Un president que va morir afusellat un dia 15 d’octubre ara farà 66 anys al castell de Montjuïc. Un president que és un referent en la política nacional que potser és el factor més conegut (potser per interès...), però que per a mi també ho és per perfil social. Ens situem en el context que el nacionalisme català i d’esquerres esta cada dia més en auge i es va crear ERC (Esquerra Republicana de Catalunya) un partit polític que agrupava diferents associacions i moviments polítics republicans, obrers i nacionalistes.

Així doncs el president Companys va arribar a la generalitat després de la mort d’un dels presidents més estimats pel poble, “l’avi” Francesc Macià.

Bé, ens situem en el context politic-social de l’època i potser entendreu per a que és un referent en la temàtica social. Estem en els anys 30, les economies europees encara pateixen les conseqüències del crack a la borsa de Nova York juntament amb les grans perdudes humanes, logístiques i per tant econòmiques que havia causat la Gran Guerra, més endavant anomenada Primera Guerra Mundial. En un context a on l’economia estava sota mínims, a l’excepció de les potències feixistes que anaven creixent a Europa, Alemanya i Itàlia, que de mica en mica se’n anaven sortint, sobretot la potència germànica, de les restriccions econòmiques del famós tractat de Versalles.

Tenim doncs una Catalunya emergent en nacionalisme i pobre, com a mínim en apariències, en recursos econòmics però tot i això Companys desplega unes infrastructures en escoles inimaginable en l’època, com a mínim a l’estat Espanyol, continua l’obra de la Mancomunitat de Catalunya pel que fa a la comunicació de carreteres i telèfon i sobretot, un gran pas del que ERC pot estar ben orgullós, les dones van poder votar per primer cop.

Per això i molt més, un gran referent polític, un president que va ser víctima dels seus ideals.

“Tenim la força, tenim la raó” – Lluís Companys i Jover

“ Tornarem a lluitar, tornarem a sofrir, tornarem a vèncer” – Lluís Companys i Jover

Fora la samarreta per les seleccions

2006-10-03T23:51:00.000+02:00

El proper diumenge tornem al Camp Nou, potser una mica cansats de sempre veure el mateix, partits de costellada en el qual les reivindicacions nacionals i esportives van lligades de la mà. Tots els clubs catalans, tot i que algú li faci una mica de mal..., ens reunim entorn la festa del nostre futbol i reclamem que la nostra selecció, que la nostra nació pugui gaudir d’un estatuts esportiu reconegut per organismes internacionals que la permetin jugar competicions al més alt nivell mundial... una copa del món a on sonessin “Els Segadors” seria per a molts un somni, un somni que s’alimenta de la rauxa dels milers de seguidors que cada partit de costellada anem a animar a la nostra selecció.

El partit d’enguany, com a mínim el del proper dia 8, serà un partit especial. S’enfronten dues seleccions que sempre han estat en la lluita per l’alliberament nacional del país, un Catalunya vs Euskadi era quelcom que molta gent desitjava i en tenia ganes, i jo no era menys.

Aquest partit també serà curiós per un fet, veurem a les JNC (les joventuts d’un partit regionalista) amb la seva famosa pancarta “ Catalonia is not Spain”. Dissortadament només és una pancarta, caldrà recordar que van votar si a un estatut a on som un preàmbul, que van pactar amb el president del govern espanyol una retallada substancial del text estatutari per a satisfer diferents interessos d’aquells que n’estaven molt, potser massa, orgullosos de ser els ferms defensors de que l’Estatut del principat fos aprovat com havia sortir el dia 30 de setembre del Parlament de Catalunya, màxim exponent de la sobirania dels i les catalanes, ara, ja sabem el que els importa la sobirania del poble català.

Tot plegat, tan banal...

2006-09-30T15:28:00.000+02:00

Arribo a casa un dia més, agafo cansat el diari i em poso a llegir que en Jordi (potser Jorge) Cruyff rebrà la creu de Sant Jordi, una creu al reconeixement a una persona o entitat que realitza un servei al país, Catalunya.

M’agradaria saber deixant de banda sentiments futbolístics, cosa que crec que no s’ha fet a l’hora de donar els premis, quin servei patriòtic pel poble català ha fet un senyor que porta més de 20 anys a Catalunya i ni tan sols parla català… no val només “rajar” contra el pregó en castellà d’Elvira Lindo sinó també tenir aquesta coherència en els premis nacionals.

He parlat d’en Jorge Cruyff però també m’he deixat a gent com en Serra (gran militant del PSOE) que potser rebrà més critiques per a no haver entrenat a la selecció catalana, ara dit FC Barcelona, i no haver guanyat una Champions.

Una societat decepcionant...

2006-09-28T15:59:00.000+02:00

Llegeixo als diaris que el partit del Reial Madrid vs Dinamo de Kiev fa que 6 milions d’espectadors es quedin davant la pantalla del seu televisor a l’estat espanyol, més tard torno a llegir que 150.000 persones col·lapsen el fòrum per a veure El Canto del Loco, Pereza i Mclan i ja per acabar confirmo que el Piro-Musical de les festes de Barcelona fa que 200.000 persones mirin al cel durant uns 30 minuts.

Gaire relació no en té tot això, ara en parlem...

Podem arribar a imaginar la de gent que en aquest tres espectacles és queixen pel preu de la vivenda...?

Estic cansat de trobar-me cada dia més gent queixant-se de tot sense proposar una solució viable, que si ara la zona verda, que si ara el metro, que si els preus dels habitatges…quina afluència de gent creieu que tindrà la manifestació del dissabte, dia 30 a Barcelona, per tal de demanar un habitatge més assequible per a els i les joves.

Decepcionat, odio posar aquesta frase, ara lema dels “socialistes” “catalans” (tot entre cometes…ja sabeu perquè oi?) però… menys paraules i més fets.

Ser jove no és cap malaltia.

2006-09-26T10:19:00.000+02:00

Bé, des de el dia 20 de setembre que no toco gaire, per no dir res, el meu bloc personal...potser amparat amb l'exdcusa que l'internet sembla que no em vol funcionar a casa i de retruc he tornat a trobar vicis que creia ja perduts i victituts que creia que restaven intactes en la meva persona no ho són.

Avui, m'agradaria presentar-vos una gran campanya iniciada pel CJB (Consell Juventut de Barcelona). Una campanya que ens llença uns xiclets anomentats juventut, com si fossin la medicina, l'alè que necessita la capital dels Països Catalans.

Aquest "medicament" esta enmarcat dins la campanya "ser jove no és una malaltia" i ens vol fer reflexionar sobre les questions pels quals els i les joves de la ciutat ens és molt díficil assolir la plena ciutadania.

Juventut, el suposat medicament, ens parla dels problemes que tenim els i les joves barcelonins/es per tal d'arribar a un lloc de treball digne, els problemes amb l'habitatge i l'educació, en definitiva, tots els nostres problemes enmarcats dins de la ciutat.

La nostra proposta, la del jovent de Barcelona és clara, la ciutat ens necessita, la ciutat necessita dossis de juventut per tal de fer una ciutat encara més justa i fer a els i les joves particeps de la seva ciutat, no només del concerts de la Merçe o de la cavalcada de reis, sinó de tot el que significa la seva ciutat. Senyors i senyores, tenim una gran sort en viure a Barcelona... l'aprofitem?