El nou fossar

Ara, ja en ple segle XXI els catalans necessitem nou anhels; el país ha perdut el rumb i cal redreçar-ho. El fossar; el símbol de la derrota de la llibertat, de l'esperança i la justicia de molts catalans i catalanes que van lluitar quedarà enrrere, en l'oblit.

Ara, en ple segle XXI el nou patriota català és Normand Foster i el nou fossar el Camp Nou. La bandera catalana serà a la façana principal i ens recordarà quin és el rumb per seguir, com si de la novel.la 1984 es tractés, el "Gran Hermano" ens vigilarà al passar pel camp portem una samarreta de Eto'o que va nèixer a la capital d'Osona i que 200 anys ençà hagués sigut un famòs i valent bandoler que ara reclama que li parlin en una llengua forastera perquè no entèn la pròpia.

Foster, clar cognom català, que prové del llati i ara en l'idioma dels 6.300.000 catalans és fusta farà un nou mite del catalanisme, ja quedarà enrrere la illa de la Discòrdia en ple Passeig de Gràcia i el Palau de la Música.

Dissortadament ens trobem en un país de bojos, en un país que mai podrà ser lliure perquè si avui és fes una nova retallada del Tribunal Constitucional demà, els diaris més catalans de tots parlarien de'n Messi i companyia. Dessiteixo, vull un país lliure, un país normal, un país a on és pugui separar política i esport.

Així és com vull el meu país...

I vosaltres...?