La força d'un sentiment

Aquest títol el vaig emprar farà ja bastant de temps, la jornada era complicada, i finalment ens vam salvar. Qui més qui menys pot endevinar que parlo de futbol. Ahir al Lluís Companys vam tornar a viure una nit de por, de ràbia, de prepotència. Allà les 8 del vespres ja rondava per l’estadi, em trobo a un company i estem parlant fins 2/4 de 9, només queda uns 15 minuts. Ens diem adéu segurs de la victòria. Aquest potser va ser el nostre primer error seguit d’unes errades tàctiques bestials, sinó que algú m’expliqui com el campió de copa pot perdre davant un 2n B.

El Rayo a jugar millor, i aquest és un fet preocupant. No obro aquest “post” per demanar la dimissió ni criticar a cap jugador sinó tot el contrari. Tenim l’equip que tenim i n’hem de lluitar fins al final. A on és aquella gent que va omplir amb 30.000 pericos el Bernabeu cantant campions, on és aquella grada que es va mobilitzar en l’últim partit de lliga, guanyant a l’últim minut.

No caiguem en el pessimisme, més bé podríem caure en la reflexió. Una temporada més, amb tu.