Apendre dels errors.

No hi ha cap altre manera d’aprendre que cometent errors. Amb aquesta afirmació tant clara i directa començo aquest escrit. Sincerament, algú coneix cap govern que mai s’equivoqui? Si és així, a mi m’agradaria saber la llista completa, simplement per admirar els seus sistemes polítics, però si hi ha quelcom que tothom fa en aquesta vida, per a bé més que per a malament, es equivocar-se. L’art de cometre errors tal i com l’anomenen diversos autors també és l’art d’aprendre, i en aquest cas l’art d’aprendre a fer política.

El problema clau del tripartit no són els errors que han s’han fet, ni molt menys, sinó la poca capacitat per a vendre el producte ben fet i el “morbo” que té per a la premsa generalment espanyola que els errors del tripartit siguin gràcies a un partit que és considera obertament independentista i república a un Estat centralista i clarament monàrquic, potser retrograda.

Ara hi tenim una altre oportunitat, és una oportunitat per a fer continuar amb polítiques socials que ERC va començar i una prova d’això és que tot sembla indicar que continuarem amb la conselleria de Benestar i Familia per aplicar aquestes veritables polítiques socials.

Així doncs, deixem de criticar que el president sigui un català nascut fora, un home que porta des de els 3 anys vivint a la nostra societat, que només va alimentat per arguments pobres d’un partit que va pactar rebaixes històriques, que va condemnar tan nacionalment com socialment al poble de Catalunya. Perquè, pensem-hi...quina condemna és més gran, un pacte tripartit o un pacte d’una rebaixa vergonyosa d’una llei marc a Catalunya com és l’Estatut?