Un referent, Lluís Companys

De tots és coneguda la figura del president Companys. Un president que va morir afusellat un dia 15 d’octubre ara farà 66 anys al castell de Montjuïc. Un president que és un referent en la política nacional que potser és el factor més conegut (potser per interès...), però que per a mi també ho és per perfil social. Ens situem en el context que el nacionalisme català i d’esquerres esta cada dia més en auge i es va crear ERC (Esquerra Republicana de Catalunya) un partit polític que agrupava diferents associacions i moviments polítics republicans, obrers i nacionalistes.

Així doncs el president Companys va arribar a la generalitat després de la mort d’un dels presidents més estimats pel poble, “l’avi” Francesc Macià.

Bé, ens situem en el context politic-social de l’època i potser entendreu per a que és un referent en la temàtica social. Estem en els anys 30, les economies europees encara pateixen les conseqüències del crack a la borsa de Nova York juntament amb les grans perdudes humanes, logístiques i per tant econòmiques que havia causat la Gran Guerra, més endavant anomenada Primera Guerra Mundial. En un context a on l’economia estava sota mínims, a l’excepció de les potències feixistes que anaven creixent a Europa, Alemanya i Itàlia, que de mica en mica se’n anaven sortint, sobretot la potència germànica, de les restriccions econòmiques del famós tractat de Versalles.

Tenim doncs una Catalunya emergent en nacionalisme i pobre, com a mínim en apariències, en recursos econòmics però tot i això Companys desplega unes infrastructures en escoles inimaginable en l’època, com a mínim a l’estat Espanyol, continua l’obra de la Mancomunitat de Catalunya pel que fa a la comunicació de carreteres i telèfon i sobretot, un gran pas del que ERC pot estar ben orgullós, les dones van poder votar per primer cop.

Per això i molt més, un gran referent polític, un president que va ser víctima dels seus ideals.

“Tenim la força, tenim la raó” – Lluís Companys i Jover

“ Tornarem a lluitar, tornarem a sofrir, tornarem a vèncer” – Lluís Companys i Jover