Ser jove no és cap malaltia.

Bé, des de el dia 20 de setembre que no toco gaire, per no dir res, el meu bloc personal...potser amparat amb l'exdcusa que l'internet sembla que no em vol funcionar a casa i de retruc he tornat a trobar vicis que creia ja perduts i victituts que creia que restaven intactes en la meva persona no ho són.

Avui, m'agradaria presentar-vos una gran campanya iniciada pel CJB (Consell Juventut de Barcelona). Una campanya que ens llença uns xiclets anomentats juventut, com si fossin la medicina, l'alè que necessita la capital dels Països Catalans.

´

Aquest "medicament" esta enmarcat dins la campanya "ser jove no és una malaltia" i ens vol fer reflexionar sobre les questions pels quals els i les joves de la ciutat ens és molt díficil assolir la plena ciutadania.

Juventut, el suposat medicament, ens parla dels problemes que tenim els i les joves barcelonins/es per tal d'arribar a un lloc de treball digne, els problemes amb l'habitatge i l'educació, en definitiva, tots els nostres problemes enmarcats dins de la ciutat.

La nostra proposta, la del jovent de Barcelona és clara, la ciutat ens necessita, la ciutat necessita dossis de juventut per tal de fer una ciutat encara més justa i fer a els i les joves particeps de la seva ciutat, no només del concerts de la Merçe o de la cavalcada de reis, sinó de tot el que significa la seva ciutat. Senyors i senyores, tenim una gran sort en viure a Barcelona... l'aprofitem?